«La meva família, com tantes a Veneçuela, ha passat fam, necessitat i malaltia»

Al cenobi del silenci, la Cartoixa de Montalegre de Tiana, hi habita Tomás Jesús Zárraga Colmenares (Azaro, 1957): és un monjo cartoixà més i, alhora, és un bisbe que va renunciar al càrrec per raons de salut. Mentre es refà i reforça la seva espiritualitat, mira d’ajudar, amb la pregària i els recursos que pot mobilitzar, el seu estimat país desconsolat, Veneçuela. Va arribar el 2014 per a un trimestre, «i els tres mesos s’han anat prolongant», somriu.

Com es veu el món des de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre?

Sento que visc en el cor de Crist, i des d’aquí estimo el Pare i estimo el món, sense estar-ne desvinculat. Així com Jesús es va dedicar plenament a estimar el Pare i a entregar-se a la gent, així també el Senyor, en qualsevol lloc on jo estigui, em convida a estar amb Ell i a donar la vida amb els germans.

 

Quin és el sentit de la contemplació?

La vida de contemplació significa mirar-ho tot amb els ulls de Déu. Quan prego, lloo el Pare i també m’uneixo a tots els homes i dones del món, especialment els qui pateixen… La vida contemplativa és la columna que sosté l’Església, des de la pregària. Estem units també a tots els esforços dels homes i dones de bona voluntat, més enllà de les fronteres de l’Església. I sobretot en l’Eucaristia, perquè és l’actualització del sacrifici de Crist a la creu.

 

Pot semblar un gran contrast la comoditat d’un palau episcopal amb l’austeritat d’una cel·la cartoixana.

La vida de pobresa, austeritat i senzillesa d’aquí també marca la vida dels sacerdots i dels bisbes a les nostres diòcesis. El palau episcopal de San Carlos és una caseta extremadament senzilla i més petita que una cel·la de la cartoixa.

 

De ben petit, vostè va començar a evangelitzar.

El primer cop que vaig sentir de nen «Aneu i feu deixebles tots els pobles», em vaig dir: «Això és per a mi.» I vaig començar a predicar casa per casa. Aquella evangelització, ja d’adolescent, la vam anar acompanyant amb signes de solidaritat cap a les persones que estaven més necessitades.

 

Quines ocupacions ha anat tenint a la cartoixa?

A més dels temps explícits de pregària, de l’Eucaristia i la litúrgia, m’encarrego de la neteja de diferents àrees. L’avantatge amb la meva malaltia és que a mesura que vaig fent la feina a poc a poc sento que el dolor es calma. A això cal afegir l’ambient de pau i pregària de la cartoixa, i que la feina es fa en comunió íntima amb el Senyor. Per a mi, ser a la cartoixa i fer aquesta mica que puc és un regal immens del Senyor. També faig petits encàrrecs a Tiana i així descarreguem una mica el nostre únic treballador. A més, un equip de tres sacerdots hem reorganitzat les dues biblioteques, amb uns 33.000 exemplars en total.

 

Com ha vist la seva família l’opció de venir aquí?

Ho van veure com una necessitat, perquè a Veneçuela no tenim els recursos ni el lloc adient per refer-me. Els mateixos bisbes també em van motivar a sortir del país. La família em truca per telèfon un cop al mes i parlo amb tots, des del més gran fins al més petit. Estem units, és clar en la pregària, contínuament. I des d’aquí també els ajudem.

 

Com es concreta aquesta ajuda?

La meva família, com tantes a Veneçuela, ha passat fam, necessitat i malaltia. Els he enviat menjar, medicines i diners. Si no fos per això, no podrien tirar endavant. En aquesta trucada mensual es plantegen les necessitats de molta gent i m’assabento del que passa. És una manera de compartir el dolor i els patiments i de donar-los també esperança.

 

Campanya Pont solidari amb Veneçuela. Es tracta d’una campanya de recollida de medicaments a les parròquies que es destinaran a les diòcesis de San Carlos i Punto Fijo, de Veneçuela, degut a l’escassetat i carestia de medicines al país [vegeu Poble de Déu anterior]. Properament es distribuiran cartells i octavetes a les parròquies i comunitats de l’arxiprestat.

 

Entrevista a Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de San Carlos (Veneçuela)