«El cristianisme a l’Índia és un nen petit al qual hem de cuidar»

El P. Thomas Palliparambil (1979, estat de Kerala) és l’administrador de la comunitat dels Carmelites Descalços de Badalona i celebra la missa en anglès cada diumenge a les 10.30 h. Ha arribat fa pocs mesos per ajudar i prestar un servei a les comunitats carmelites més envellides d’Europa. Per la seva banda, el P. Justin Singh (1983, estat d’Odisha) és l’hostatger i cronista de la comunitat, porta ja quatre anys a Espanya i està estudiant un màster en Teologia. L’any que ve tornarà al seu país. Ambdós provenen de famílies catòliques.

 

Veniu de l’Índia, una de les zones on el Carmel Descalç està creixent amb uns 1.400 frares. Quina creieu que és la raó?

A Kerala uns pares missioners carmelites vinguts de Navarra van fer una bona feina. Allà tenim un seminari i cada parròquia té una escola on s’imparteix formació i es fa una bona tasca social. De fet, és el primer estat indi on el 100% de la població està alfabetitzada. En aquestes escoles, que porten sacerdots o monges exemplars, els infants des de petits creixen amb una experiència de pregària i senten una atracció cap a la vida religiosa. Hi ha un orgull de ser carmelita.

 

L’Informe Llibertat Religiosa al Món 2018 editat per Ajuda a l’Església Necessitada denuncia que el 61% de la població mundial viu en països on no es respecta la llibertat religiosa i assenyala la preocupació per l’expansió de l’ultranacionalisme a l’Índia. El 2017 es van registrar 736 agressions a 24 dels estats indis, segons Persecution Relief (front les 348 de l’any anterior). Us han agredit pel fet de ser cristians?

A Odisha van matar un sacerdot el 2008 i van violar una monja. Els cristians som un petit grup i atemorit, encara que personalment nosaltres dos no hem patit cap agressió. Els hindús són fanàtics, tenim una gran por. Odisha és un estat molt pobre, amb poc accés a la cultura i un sistema de castes estricte. Abans, en el temps que governava el Congress Party el qual tenia una visió més inclusiva, vivíem juntes i en pau totes les confessions (hinduisme, islam i cristianisme), però amb l’arribada al govern del partit Bharatiya Janata tot això ha canviat. És un partit molt perillós que a la seva agenda té eliminar els cristians.

 

Actualment, el 72,5% de la població índia combrega amb l’hinduisme, el 14,4% amb l’islam i el 4,7% són cristians. Es persegueix allò que no professa amb l’hinduisme?

Tenen por que els cristians donem educació i ajudem a desenvolupar-se la població i que un dia l’Índia es converteixi al cristianisme. Els que arriben a polítics són criminals, males persones. Es tracta de grans terratinents pels quals treballen famílies senceres. Quan decideixen entrar a política compren el vot dels seus treballadors donant-los rúpies i arròs.

 

El darrer cens a l’Índia ha reflectit un descens de l’hinduisme per sota el 80%. Això ha fomentat el nacionalisme hindú al sentir-se amenaçada la religió hindú i veure les minories musulmana i cristiana com a amenaces?

L’espiritualitat hindú està molt bé, però no la practiquen. Ells no s’estan portant bé amb les minories religioses, els cristians estem sofrint.

 

Quins són els principals reptes que hi ha avui a l’Índia?

El més important és l’educació i donar solució a tres coses bàsiques: menjar, sostre i roba. Aquest és un país democràtic i amb una Constitució, però moltes coses no es compleixen. També encara estem patint els efectes del canvi de moneda i la crisi financera. I es fan despeses sense sentit com la gran estàtua que s’ha erigit a Guyarat [https://elpais.com/internacional/2018/10/31/actualidad/1540983135_349959.html], també es construeixen molts temples hindús.

 

Parleu que allà les esglésies són petites i plenes de gent, i aquí les veieu molt grans i buides de gent. Com viviu aquest contrast i a què creieu que és degut?

A Espanya el cristianisme és molt antic, en el seu moment es van fer grans esglésies per acollir molta gent i ara la gent no hi va. Potser aquest cristianisme és molt repetitiu, es fan les coses de la mateixa manera i ara la gent té de tot, el missatge que es transmet als joves és que gaudeixin de la vida… Potser quan tinguin grans problemes, tornaran a la fe, cosa que no significa tant anar a missa com recuperar uns valors.

 

La realitat a l’Índia és ben diferent.

Certament, allà és a l’inrevés. El cristianisme és un nen petit al qual hem de cuidar. Afortunadament tenim alguna ajuda que ens ve d’Europa per poder anar construint algunes esglésies molt modestes. Aquí sembla que aquesta fe s’està perdent, però tenim alguns exemples d’esperança. L’església de la Mare de Déu del Carme que tenim al convent de Tarragona la teníem tancada, ara allà hi ha tres carmelites indis que després de quaranta anys, han recuperat la processó del Carme al carrer i la gent està tornant.

 

Entrevista al P. Thomas Palliparambil i el P. Justin Singh, carmelites indis